[Traductor: http://traductor.cervantes.es/cgi-bin/traduccion ]
NO FAIG SINÓ REPETIR LES PARAULES
No faig sinó repetir les paraules
que algú ja havia pronunciat.
Tot és antic, si ho mireu bé, i estèril,
llevat de l’obra dels nostres primers pares.
Perquè llavors la terra era verge
i la mar, immensa com la fosca.
Algú, però, va aclarir les distàncies
i va inventar conceptes i formes,
perjudicant notablement
l’activitat de les generacions futures.
Perquè llavors no existien prejudicis
ni precedents enutjosos d’antigues gestes,
i hom lloava la traça dels inventors
- ben mirat, tothom ho era-
amb paraules, fins llavors, inconegudes.
Però passaren els segles i les edats
i sorgírem nosaltres de la pols.
I alçàvem els braços per saludar-nos familiarment
i apreníem cançons
imuntàvem vehicles,
elogiant el progrés i la pròpia capacitat.
Fins que algú ens ha tustat l’espatlla
i ens ha dit amicalment:
Nihil novum sub sole.
I hauríem plorat, si haguéssim gosat,
de tanta misèria i tant desencant.
Perquè som una raça envellida
bon punt ha nascut
i res no pot aconhortar-nos d’aquest desgavell
en l’ordre natural de les coses.
- Miquel Marti i Pol-
